Àrees
El Pla incorpora cinc estratègies sobre les quals s’articulen les directrius, propostes i normes a partir de les quals pretén aconseguir els seus objectius bàsics.
Aquestes estratègies es desenvolupen donant forma als diferents Títols de la normativa del Pla i, de forma agregada, atenen aquestes quatre àrees: ordenació i regulació, instruments de desenvolupament, dinamització i promoció, i sostenibilitat.
- Ordenació i regulació
- Instruments de desenvolupament
- Dinamització i promoció
- Sostenibilitat
- Ordenació i regulació
El Pla realitza una divisió territorial de la Comunitat, a l’efecte de l’ordenació comercial, basada en el Sistema Nodal de Referència Comercial.
Les ciutats que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial són aquells municipis que exerceixen un fort protagonisme comercial i capacitat per a polaritzar el territori per les funcions comercials que desenvolupen, generant àrees d’influència comercial. Són la base fonamental per a la vertebració de l’activitat comercial en el territori.
El Sistema Nodal de Referència Comercial el componen municipis que són capçaleres d’àrea funcional comercial, sotscapçaleres d’àrea funcional comercial, nodes comercials intermedis, nodes turístics litorals, nodes comercials d’interior, o bé, nodes comercials basats en grans equipaments comercials.
Lesàrees comercials funcionals estan compostes per agrupacions de municipis que es troben sota la influència generada per una ciutat que exerceix de capçalera de l’àrea atenent criteris funcionals, orogràfics, urbanístics, històrics, mediambientals, socioculturals i visuals.
La seua delimitació parteix de l’establida per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, adaptant-la a la configuració dels fluxos comercials i les funcionalitats comercials que es produeixen en el territori de la Comunitat.
A menor escala, el Pla incorpora les àrees comercials estratègiques, que són àmbits el desenvolupament dels quals, regeneració, dinamització o qualificació són prioritaris per al compliment dels objectius i metes del Pla.
Són, tant àmbits estratègics per a les activitats econòmiques establits en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, com a zones que actualment acullen les principals concentracions d’usos i activitats comercials, o que ofereixen excel·lents condicions per a acollir els principals desenvolupaments de nous sòls comercials, o bé es corresponen amb àmbits en els quals s’estan produint fenòmens de pèrdua de funcionalitat i de dinamisme comercial.
Les àrees comercials estratègiques es classifiquen en quatre tipus:
Àrees de nova centralitat comercial
Àrees d'oportunitat comercial
Àrees de dinamització comercial
Àrees comercialment saturades
- Instruments de desenvolupament
El Pla estableix els següents instruments i mesures per a la planificació, ordenació i dinamització territorial del comerç, segons l’àmbit al qual afecten:
- Instruments d'àmbit supramunicipal:
- Directrius d’ordenació comercial de les àrees i subàrees funcionals comercials.
- Plans d’acció comercial de caràcter supramunicipal.
- Mesures, plans i programes d'àmbit municipal:
- Definició del model comercial en el pla general estructural.
- Plans d’acció comercial.
- Projectes d’urbanisme comercial.
- Plans de dinamització comercial urbana.
- Programes i plans de qualitat de la imatge en zones comercials.
- Programes de gestió de zones comercials.
- Dinamització i promoció
El Pla inclou un conjunt d’actuacions dinamitzadores del comerç i per a la millora dels mercats municipals i mercats ambulants de venda no sedentària.
Gran part d’aquestes mesures estan plantejades per a ser desenvolupades de manera conjunta i col·laborativa entre la Generalitat i els ajuntaments, incorporant en alguns casos a les diputacions provincials i les associacions empresarials.
Entre les accions de dinamització destaquen el foment comercial en zones de baixa dotació comercial, l’impuls als centres comercials urbans i als centres històrics de caràcter comercial, les actuacions concretes en municipis turístics, el foment de comerç rural o la millora dels parcs comercials no planificats.
Destaquen també les iniciatives per a la millora de la competitivitat dels mercats municipals, basades en la millora de l’eficiència de les seues instal·lacions i en la incorporació de solucions tecnològiques i serveis digitals, i la millora dels mercats no sedentaris, estudiant la idoneïtat de les seues localitzacions i incorporant millores i serveis complementaris.
- Sostenibilitat
Entre els objectius específics del Pla es troba el foment del desenvolupament comercial sostenible, la reducció de la petjada mediambiental del comerç i l’estímul de pautes de consum responsable entre la població valenciana.
El Pla entén que la transformació del model d’implantacions comercials i el foment d’una producció i distribució comercial sostenible i socialment responsable requereix la implicació de les administracions, de les empreses i també del conjunt de la ciutadania.
Per aquest motiu el Pla insisteix a posar en valor les fórmules comercials de proximitat pròpies de la ciutat compacta, alhora que encoratja a les empreses a adoptar solucions que reduïsquen els seus consums energètics i de materials i implica en tot això a la ciutadania, amb els hàbits de consum de la qual i decisions de compra pot actuar com a agent catalitzador de tot aquest procés de transformació.
Administracions
Proximitat
- Proximitat física del comprador al punt de venda.
- Garantia d’accessibilitat i inclusió.
- Promoció de la mobilitat sostenible.
- Afinitat de mentalitat, d’estil de vida, d’interessos i valors.
Empreses
Sostenibilitat
- Reduir el consum d’energia i recursos.
- Implementar criteris de circularitat als processos, reduint l’ús de materials i la generació de residus.
- Adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic.
Ciutadans
Consum responsable
- La compra com una activitat conscient i raonada, no impulsiva.
- La compra com una activitat crítica que es pregunta per les condicions socials i ecològiques.
- La compra com un acte ètic, basat en la responsabilitat i el respecte.
- La compra com un acte ecològic que prevé el malbaratament dels recursos naturals.
- La compra com una activitat saludable que fomenta un estil de vida i hàbits alimentosos sans i equilibrats.
- La compra com un acte solidari i socialment just que rebutja la discriminació i l’explotació.
