Tradicionalment, la relació entre mobilitat i comerç ha sigut tibant, moguda en algunes ocasions per postures oposades i viscerals més que per arguments raonats, certeses i dades, la qual cosa ha convertit en un autèntic tour de force poder aconseguir acords i solucions que més o menys suavitzaren les friccions i equilibraren els interessos de residents, clients, comerciants, hostalers, repartidors, etc. d’una determinada zona comercial urbana.
La mobilitat rodada ha sigut demonitzada pels impactes negatius que genera: contaminació de l’aire, soroll, sinistralitat, ocupació d’espai públic, etc. i moltes de les propostes de millora de la qualitat de l’aire, de disminució de la contaminació acústica o de millora de la seguretat i de la qualitat dels entorns urbans han optat per l’erradicació del vehicle en determinats àmbits delimitats espacial i/o temporalment, per mitjà de la conversió en zona de vianants.
Aquesta no-solució, vàlida en determinats àmbits d’escala reduïda, trames urbanes denses o complexes, entorns històrics, patrimonials, turístics o naturals, no és vàlida per a tots els casos. És més, no hi ha solucions de mobilitat enterament descarbonizadas, ni totalment silencioses o segures i que no ocupen l’espai dels nostres carrers i que siguen, a més, aplicables ara i a tot arreu.
Assumint que la mobilitat és necessària per a les nostres relacions i desenvolupament, per al proveïment de les nostres ciutats i per a mantenir un flux d’intercanvis sa i enriquidor amb el nostre entorn, es plantegen dos models que pretenen minimitzar els impactes negatius de la mobilitat.
D’una banda, el model de zones de baixes emissions (ZBE), que se centra en la gestió de la mobilitat en àmbits on se sobrepassen uns certs límits de contaminació atmosfèrica o acústica, per la via de la restricció d’accés i estacionament als vehicles més contaminants. D’altra banda, el model de la ciutat dels quinze minuts, molt més ambiciós i complex, que aspira a fer desaparèixer els desplaçaments no desitjats, permetent una vida de proximitat i una mobilitat activa, autènticament sostenible.
A pesar que actualment l’únic criteri legal per a regular l’accés i permanència en les ZBE és la classificació dels vehicles pel seu nivell d’emissions, aquestes zones pretenen impulsar una mobilitat més sostenible i inclusiva, fomentar la mobilitat activa i la recuperació de l’espai públic, promovent la millora de la seguretat viària i la pacificació del trànsit.
La imminent posada en marxa d’aquestes zones planteja encara molts dubtes i cert malestar tant entre els comerciants com entre les empreses de logística, que han de transformar les seues flotes mitjançant vehicles zero emissions, a més de l’ús de la “ciclologística” i les solucions d’optimització dels repartiments.
Per part seua, el desenvolupament del model de la ciutat dels quinze minuts té reptes encara majors. A més de la re-dotació a escala de barri i ciutat de tots els equipaments públics i zones verdes, ha de portar aqueix estil de vida en proximitat a altres funcions fora de l’esfera del públic: a l’àmbit laboral, perquè el treball és el principal motiu de desplaçament, al comerç, que ha de ser de proximitat, i al consum, que dins d’aquest model hauria de ser principalment local.
Paral·lelament, el disseny urbà ha evolucionat en els últims anys transformant l’espai públic bonic-funcional al servei de la mobilitat en un espai més segur, accessible, bell i vibrant.
Actualment, la transformació de l’espai públic s’articula sobre altres necessitats i noves sensibilitats, que es poden agrupar en tres eixos:
- La ciutat humana i saludable, per mitjà d’estratègies de recuperació d’espais públics per a usos estancials, de reverdiment de l’espai públic i d’adaptació al canvi climàtic.
- La ciutat cuidadora i inclusiva, amb una visió molt més àmplia, plural i respectuosa, que contempla totes les necessitats de manera diferenciada, per a aconseguir espais inclusius per a totes les persones i que l’espai públic puga ser utilitzat per totes elles en igualtat de condicions, anant molt més allà de la mera supressió de barreres arquitectòniques.
- La ciutat atractiva i dinàmica, que és capaç de donar respostes àgils a les necessitats canviants, de manera resilient, tàctica i participada, fent un ús humanitzat de les noves tecnologies, explorant el potencial de les dades massives i la informació disponible per a l’anàlisi i la planificació urbana.
De tot això, noves tendències en mobilitat urbana sostenible i nous enfocaments en el disseny urbà centrat en zones de concentració comercial, reflexionarem i debatrem en el pròxim Taller PATSECOVA sobre mobilitat i espai públic.
A més, coneixerem diferents projectes d’intervenció, a diferents escales, analitzats en primera persona pels seus autors.
