La Generalitat de Catalunya ha pres la iniciativa de modificar la seua llei de comerç per a definir les “botigues fosques” i establir les condicions en les quals poden operar.
Les “dark store” o “botigues fosques” han sorgit com a format híbrid, entre el magatzem i el punt de venda, com a resposta a part dels reptes logístics del repartiment d’última milla, que ha de fer compatible l’eficiència de la distribució i les demandes dels consumidors, amb la rendibilitat econòmica, la immediatesa en el servei i la flexibilitat.
Es tracta de centres d’emmagatzematge, preparació i enviament de comandes que arriben des de portals de venda en línia i que se situen en els voltants de les àrees residencials, pròximes als seus clients. Una cosa semblant a les “dark kitchens” o restaurants sense menjador, que només atenen comandes en línia que se serveixen a domicili.
Aquests establiments es caracteritzen pel seu reduït nombre d’empleats i elevat nivell d’automatització, l’absència d’horari comercial i limitacions horàries, així com per l’amplitud del seu estoc, la qual cosa es tradueix en una major capacitat de magatzematge, disponibilitat de productes i agilitat de gestió.
Es tracta d’activitats comercials minoristes però, donades les seues característiques especials, en la pràctica s’implanten i exerceixen la seua activitat sense sotmetre’s a les condicions exigibles a la resta d’establiments comercials.
La seua autorització és municipal, sota l’únic criteri de la compatibilitat d’usos, sent qualificades com a activitats terciàries de magatzem o industrials lleugeres. Les condicions que han de complir són únicament les que determinen les ordenances municipals i les relatives a la normativa ambiental, per a minimitzar les molèsties per sorolls, olors, etc.
La normalització i generalització del comerç electrònic ha posat en evidència els efectes perjudicials de les externalitats negatives que produeix aquest canal de venda, principalment en el moment del lliurament dels productes al client, que és quan més visibles i identificables són els seus efectes.
A més, la progressiva reducció dels terminis de lliurament dels productes i serveis fa més evidents els efectes negatius que causa el comerç electrònic, que incideixen principalment sobre el medi ambient, l’entorn urbà, la mobilitat i la convivència ciutadana.
La Generalitat de Catalunya ha pres la iniciativa de modificar la seua llei de comerç per a, en primer lloc, definir aquesta modalitat de venda, establir els requisits que ha de complir i els horaris als quals s’ha de subjectar el lliurament dels productes, per a evitar l’ocupació excessiva de la via pública i les molèsties al veïnat.
En segon lloc, amb l’objectiu de mitigar l’afecció que sobre el medi ambient i l’entorn urbà generen aquestes botigues en la recollida i devolució dels productes, es proposa preveure que les empreses que es dediquen a la modalitat de venda de productes a distància oferisquen al comprador la possibilitat de recollida i devolució del producte en establiment físic pròxim.
S’espera que la implementació d’aquesta mesura contribuïsca a la disminució dels desplaçaments innecessaris, tant de persones com de mercaderies, permeta millorar la mobilitat i reduir la contaminació, afavorint un desenvolupament econòmic sostenible, en coherència amb l’objectiu comunitari de preservació mediambiental.
Finalment, atès que les administracions més afectades per les externalitats que pot causar l’activitat de les “botigues fosques” són els ajuntaments, es proposa també modificar la llei per a atribuir les competències sancionadores en aquesta matèria als ajuntaments.
La proposta de definició de “botiga fosca” que arreplega l‘avantprojecte de llei català és la següent:
L’establiment on es preparen les comandes de compra a distància i des del qual es distribueixen al comprador. Aquest establiment està estructurat en corredors i prestatges amb productes; o estructures similars, però sense que els clients puguen accedir i sense cap element complementari per a la venda física dels productes. Es considera també botiga fosca amb caràcter general, aquell establiment que, a més de complir els requisits esmentats anteriorment, compta amb un espai habilitat per a la venda al públic, siga de forma assistida o en règim d’autoservei, sempre que la seua superfície de venda no supere el 20% de la superfície construïda total de l’establiment.
L’avantprojecte de llei arreplega també les següents condicions:
- Les empreses que es dediquen a la modalitat de venda de productes a distància, a més de la possibilitat de lliurament del producte en l’adreça postal assenyalada pel comprador, han d’oferir i facilitar al comprador la possibilitat de recollida i devolució del producte en establiment físic del seu entorn més pròxim. Totes aquestes empreses, han de disposar de punts de recollida i de retorn, d’acord amb els paràmetres de localització que han d’establir els respectius ajuntaments.
- Les “botigues fosques” han de disposar, dins de l’espai d’ús exclusiu d’aquestes, d’una zona específica d’espera per als vehicles que realitzen el repartiment al comprador i s’ha d’habilitar també una zona d’estada per als repartidors a l’interior del centre.
- Els ajuntaments han de determinar una superfície mínima destinada tant en la zona d’espera dels vehicles com la zona d’estada dels repartidors en funció de la superfície construïda total de la “botiga fosca”.
- L’activitat de càrrega i descàrrega de les “botigues fosques” s’ha d’adequar al que estableixen les ordenances municipals i normativa en matèria de mobilitat.
- Les “botigues fosques” no poden lliurar els productes al comprador entre les 23 h. i les 7 h. No obstant això, no queda subjecte a aquest horari el lliurament de productes d’alimentació i gran consum.
- Els ajuntaments mitjançant acord del seu Ple poden reduir la franja horària de lliurament dels productes per a determinades zones del seu municipi en les quals hagen establit la restricció de la circulació per motius mediambientals.
Font de la imatge: Mecalux
